Tres enemics e dos mals seignors ai

Nota geral As semelhanças entre a cantiga de Martim Soares e a de Uc de Saint Circ, muito embora apenas a nível retórico e temático, foram assinaladas por Henry Lang1. Neste exemplo experimentámos a hipótese de uma cantiga duvidosa, que não poderemos garantir tratar-se de um contrafactum. Trata-se, pois, de uma reconstituição especulativa, experimental.

Para o texto de Uc de Saint Circ, a edição base seguida foi a de Jeanroy, com sugestões de Salverda de Grave2.
Referências bibliográficas
1 D'Heur, Jean-Marie (1973), Troubadours d'oc et troubadours galicien-portugais, Paris, Fundação Caloute Gulbenkian - Centro Cultural Português
2 Canettieri, Paolo (1994), “Il «contrafactum» galego-portoghese di un «descort» occitanico”, in Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval:Salamanca 1989, Universidade de Salamanca

Contrafactum

Martim Soares

Mal conselhado que fui, mia senhor,
quando vos fui primeiro conhocer!
Ca nunca pudi gram coita perder,
nem perderei já, mentre vivo for;
nem viss'eu vós, nem quem mi o conselhou,
nem viss'aquel que me vos amostrou,
nem viss'o dia 'm que vos fui veer!

Ca des entom me fez o voss'amor
na mui gram coita 'm que vivo viver;
e, por mi a nom leixar escaecer
e mi a fazer cada dia maior,
faz-me, senhor, em vós sempre cuidar
e faz-mi a Deus por mia morte rogar
e faz a vós a mim gram mal fazer.

E quem se fez de mim conselhador
que eu viss'o vosso bom parecer,
aquant'eu posso de vós entender,
de mia morte houve, e de meu mal, sabor;
e, mal pecado!, nom moir'eu por en,
nem moiro, porque seria meu bem,
nem moiro, porque queria morrer.

E porque mi seria mui melhor
morte ca mais esta coita sofrer,
pois nom mi há prol de vo-la eu dizer,
nem vos faz outrem por mim sabedor,
nem mi val rem de queixar-m'end'assi,
nem me val coita que por vós sofri,
nem mi val Deus, nem me poss'eu valer.

Pero, entanto com'eu vivo for,
queixar-m'-ei sempre de vós e d'Amor,
pois conselh'outro nom poss'i prender.

Modelo

Uc de Saint Circ
Tres enemics e dos mals senhors ai,
qu'usquecs ponha nuoch e jorn cum m'aucia:
l'enemic son mièi olh e·l còrs, que·m fai
voler celei qu'a mi non tanheria;
e l'us sénher es Amors, qu'en bailia
ten mon fin còr e mon fin pessamen;
l'autre etz vos, dòmna en cui m'enten,
a cui non aus mon cor mostrar, ni dir
cum m'aucietz d'envej'e de desir.

Que farai doncs, dòmna, que sai ni lai
non puosc trobar ren ses vos que bo·m sia?
Que farai ièu, cui seríon esglai
tuch autre jòi si de vos no·ls avia?
Que farai ièu, cui capdela e guia
la vostr'amors e·m fug e·m sec e·m pren?
Que farai ièu, qu'autre jòi non aten?
Que farai ièu ni cum poirai gandir,
si vos, dòmna, no·m voletz retenir?

Cum durarai ièu, que non puosc morir,
ni ma vida no m'es mas malanança?
Cum durarai ièu, cui vos faitz languir
Desesperat ab un pauc d'esperança?
Cum durarai ièu, que ja alegrança
non aurai mais, si no me ven de vos?
Cum durarai ièu, que ièu sui gelós
de tot home qui vai vas vos ni ve
e de totz cels a cui n'aug dire be?

Cum viurai ièu, que tant coral sospir
fatz nuoch e jorn que mòvon de pesança?
Cum viurai ièu, cui non pot far ni dir
Autra ses vos ren qe·m tenha ad honrança?
Cum viurai ièu, qu'als non port e membrança
mas vostre còrs e las plazens faiçós
e·ls cortés digz humils e amorós?
Cum viurai ièu, que d'als non prec de me
Dièu mas que·m lais ab vos trobar mercé?

Que dirai ièu, dòmna, si no·m manté
fina mercés, sivals d'aitan qu'eu vença
ab mon fin cor et ab ma leial fe
vostra rictat e vostra gran valença?
Que dirai ièu si vos no·m faitz sofrença?
Que dirai eu, qu'autra non puosc vezer
qu'en dreich d'amor mi puosca al cor plazer?
Que dirai ièu, qu'autra e.l mon non es
que·m donés jòi per nulh ben que·m fezés ?

A la valen comtessa de Proença,
car son sièi fach d'onor e de saber
e·il dich cortés e·il semblan de plazer,
an ma chansós, car cela de cui es
me comandèt qu'a lièis la tramesés.