Nota geral
Esta algo misteriosa cantiga de Caldeirom, para além de uma estrutura formal semelhante à composição de Guilhem d'Autpol, é ainda, tematicamente, muito próxima, nomeadamente na referência ao rei de Aragão e na crítica à Ordem do Hospital, elementos comuns às duas composições, como assinalaram Canettieri e Pulsoni1. Tratar-se-ia, pois, decerto, de um contrafactum; a adaptação musical que apresentamos reforça essa convicção.Para o texto de Guillem d'Autpol, a edição base seguida foi a de Paterson.
Referências bibliográficas
1
Beltran, Vicenç
(2009),
“Lopo Liáns, em cas da Ifante”, in Medievalismo en Extremadura - Estudios sobre Literatura y Cultura Hispánicas de la Edad Media,
Cáceres, Universidad de Extremadura
Aceder à página Web
Contrafactum
Os d'Aragom, que soem donear,
e [os] Catalães com eles a perfia,
leixados som por donas a lidar,
vam-s'acordando que era folia;
e de bu[r]las, cuid'eu, ri[i]r-s'end'ia,
quem lhe dissess'aqueste meu cantar,
a dona gaia do bom semelhar,
o amor quiçá nõn'o preçaria.
Cantar quer'eu, nom haverá i al,
dos d'Aragom e dos da Catalonha,
per como guardam sas armas de mal
cada um deles, ergo se a sonha;
ante xe querem sofrir a vergonha
daqueste segre, polo que mais val;
nom parariam os do [E]spital
de melhor mente a lide nem besonha.
Desto cant'ar: el-rei me descobrir
dos d'Aragom, quand'eu vim de Galiza,
em que vivem com gram míngu[a], e leni[r]
a busquei bem aalém de Fariza.
Nom se faz todo per farpar peliça?
Mais quem [aqu]este meu cantar oir
cante-me-o bem; e pois que esbaldir,
se s'en queixar [por en], busque-me liça.
Modelo
Guillem d'AutpolSèinhós, aujàs, qu'avés saber e sen,
que m'esdevenc l'autre sèr quan dormia:
sus el cel fui on Dièu tenc parlament,
es entorn si saria·l compainhia;
e dir vos ai la clamor que tenia
de crestïans: com reinhon falsament,
car non claman lo sièu sant moniment
comte ni duc ni prince ni clersia.
Et ièu leviei, que respós sapchament:
«Tort n'avés, Dièus, e prendés autra via,
car vos donàs poder a falsa gent
que·n fan quex jorn ergueill e vilania;
qu'il non crezon ni fan ren que bon sia,
e vos dàs lor sobras d'aur e d'argent,
tant que n'estan crestïans recrezen ‒
car combatre no·s pot hom cascun dia!»
«Seinher Daspol, car iest contrariós,
als clers darai tota mal'aventura,
e als ordes tolrai possesions
que s'ar son rics, de tems n'auran frachura,
pueis dar lur ai malautia mot dura
e li prince perdran indicsions;
doncs remanran aunitz e vergoinhós
tant qu'en efern sera lur sebeutura!»
«Bel seinher Dièus, ben par qu'est poderós,
qu'en luoc segur estats ez en autura.
Per que·us pensàs que·ns combatam per vos?
Que sarazins onretz e gent tafura
que no·s laisson fort castel ni clausura,
e·l bastiment volvon de sus en jos.
Et a durat lonc tems esta tensós,
per qu'ièu non sai de que·us façam rancura».
«Seinher Daspol, si·l prince ni·l prelat
m'aguèsson jes d'amor en lur corage,
que·ls sovengués ab vera caritat
com fui en cros mes per l'uman linhage,
cascus fora volontós del passage,
si lur membrés mon sanc qu'ai escampat,
e s'il moron quan si son trebailhat;
e nus non pren guarda d'aquel viage».
«Bel seinher Dièus, ben mot aurés parlat,
e pogràs ben revenir sest damnage
s'als Sarazins donasses volontat
cascus per si conogés son follage;
pueis non calgra negus anar arage,
pueis que cascus conogra sa foudat;
car nos prendém mort per lur vielh peccat ‒
e vos es lèu que·ns gités a carnage».
«Seinher Daspol, de Temple e d'Espital
e dels ordes, començat ab santeza,
s'es devengut qu'en luoc de ben fan mal,
e volon tròp dormir en lur maleza,
car tutz son plens d'ergueilh e d'avareza
e non volon pensar d'autre jornal.
Mas iè·ls farai camjar cambra's hostal,
que·l plus ardit de totz n'aura fereza!»
«Bel seinher Dièus, la gloria rial
pogrés emplir s'esquivasses lageza:
pos conoicés que tutz son deslial,
per que·ls laissàs reinhar en lur vileza?
E pues le mont si pert per cobeceza
donàs nos tant que tutz siam egual;
e pueis serem tutz fin e natural,
cascun volrà pensar de sa nobleza!»
E pueis m'esprit. Mas Dièus per sa santeza
vuelha, si·l plas, que·l rei e·l cardenal
e li prelat e·l princer sian tal
qu'usquecs vuelha fenir en gran boneza.
Rei d'Aragon, pair'e fil de prozeza
castel de prés, fons de çò per qu'om val,
mon som iè·us dic, seinher, si Dièus vos sal,
que·l menarés en dreg vostra franqueza.