Nota geral
Esta cantiga de Pero Garcia Burgalês tem uma estrutura semelhante à composição No.m fai chantar amors ni drudaria, de Peire Guillem de Luserna (mantendo mesmo a rima a, em –ia, e uma das palavras em posição de rima, seria), como assinala Marcenaro1, sendo decerto um contrafactum. Como alguns manuscritos atribuem a cansó ao mais célebre trovador Peire Vidal, nomeadamente um dos que circulou na Península Ibérica (R), sugere ainda este investigador que a atribuição a Vidal seria aquela que Pero Garcia conheceria.Para o texto de Peire Guillem, a edição base seguida foi a de Morlino2.
Referências bibliográficas
1
Ferreira Priegue, Elisa
(1978),
“Chegou Paio das maas artes…(CNB1600 = CV 1132)”, Cuadernos de Estudios Gallegos, XXXI,
2
Gutiérrez García, Santiago
(2007),
“La recepción hispánica de la materia de Bretaña y la cantiga B479-V62 de Alfonso X”, Actas del XI Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval: Universidade de León 2005,
León, Universidad de León
3
Beltran, Vicenç
(2009),
“Lopo Liáns, em cas da Ifante”, in Medievalismo en Extremadura - Estudios sobre Literatura y Cultura Hispánicas de la Edad Media,
Cáceres, Universidad de Extremadura
Aceder à página Web
Contrafactum
Que alongad'eu ando d'u iria,
se eu houvesse aguisado d'ir i,
que viss'a dona que veer querria,
(que nom visse! ca por meu mal a vi!)
de que m'eu mui sem meu grado parti
e mui coitad'; e foi-s'ela sa via
e fiquei eu, que mal dia naci!
E que preto que mi a mim d'ir seria
u ela é, pero long'é daqui,
se soubesse que veer poderia
ela, que eu por meu mal dia vi!
Ca dê'lo dia em que a conhoci,
sempre lhe quige melhor todavia
e nunca dela nẽum bem prendi.
Nom lh'ousei sol dizer como morria
por ela, nem lho diz outre por mi;
e com mia morte já me prazeria,
pois nom vej'ela que por meu mal vi;
ca mais val morte ca viver assi
com'hoj'eu vivo; e Deus, que mi a podia
dar, nom mi a dá, nem al que lh'eu pedi.
E por qualquer destas me quitaria
de mui gram coita que sofr'e sofri
por ela, que eu vi por meu mal dia,
mais fremosa de quantas donas vi.
Direi-a já, ca já ensandeci:
Joana est ou Sancha, ou Maria
a por que eu moiro e por que perdi
o sem; e mais vos end'ora diria:
Joam Cõelho sabe que é 'si!
Modelo
Peire Guilhem de LusernaNo'm fai chantar amors ni drudaria,
ni.m fai chantar flors ni folhas ni bruz
que fan l'auzel, ni per çò no seria
plus chantaire, tan ni quan, ni plus muz;
qu' atressi chan, quant l'ivers es venguz,
cum fas l'estat ni la pasca floria
quan chans mi plai, ni razós lo m'aduz.
Molt m'abelis qui m'a bela paria,
quant venc en loc o no sui conoguz,
ne qui m'enquer, endreit de cortésia,
de qual part sui repairaz ni moguz;
car demandan es hom reconoguz
e responden, per qu'es razós qu'hom sia
de bels respós als granz e als menuz.
Et es bels senz quant hom sap gen respondre
a totas gens, segon que chascus es;
car lo savis n'aura talan que.us n'ondre,
si de respondre vos troba ben aprés;
e s'al nesci, qu'es pecs e malaprés,
non respondez, greu er qu'el no.us dèsondre
de paraulas ò de faiz, se locs n'es.
Aitant vos volh de mon plazer despondre,
qu'a mi plaz mais uns sofraitós cortés
que del sèu pauc sap servir e sèmondre
lai on s'eschai, segon que.l poders es,
qu'us rics malvaz, a cui sofraing mercés,
tant qu'hom non pot del sèu raire ni tondre;
qu'anc de tal ric no.m pagei jorn ni mes.
Ni.m pac d'Amor ni de son seignoratge,
car en la fin fai totz sos servidors
clamar de si, tant es de mal usatge;
per qu'èu non volh sos mals ni sas dolors;
e lais me Dèus mon melhz trobar aillors,
e.m don tal jòi que.m torn en alegratge,
que.l jòis d'amor torna en plainz et en plors.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Si tot no.m platz ni m'abelis amors,
jòis e solatz mi platz en mon coratge,
e plàzon mi tug cilh cui platz honors.