Nota geral
Tal como uma sua outra cantiga, também esta parece ser um contrafactum da cansó de Peire Guilhem de Luserna (atribuída, por alguns manuscritos, a Peire Vidal), como assinalam Canettieri e Pulsoni3. A adaptação musical que apresentamos assim o parece confirmar.Para o texto de Peire Guilhem, a edição base seguida foi a de Morlino2.
Referências bibliográficas
1
Ferreira Priegue, Elisa
(1978),
“Chegou Paio das maas artes…(CNB1600 = CV 1132)”, Cuadernos de Estudios Gallegos, XXXI,
2
Gutiérrez García, Santiago
(2007),
“La recepción hispánica de la materia de Bretaña y la cantiga B479-V62 de Alfonso X”, Actas del XI Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval: Universidade de León 2005,
León, Universidad de León
3
Beltran, Vicenç
(2009),
“Lopo Liáns, em cas da Ifante”, in Medievalismo en Extremadura - Estudios sobre Literatura y Cultura Hispánicas de la Edad Media,
Cáceres, Universidad de Extremadura
Aceder à página Web
Contrafactum
Eu me cuidava, quando nom podia
a mui fremosa dona mia senhor
veer, ca se a viss'eu, [l]hi diria
com'hoj'eu moiro polo seu amor.
Mais vi-a tam fremoso parecer
que lhi nom pudi nulha rem dizer,
catando quam fremoso parecia!
Esto me fez quant'eu dizer queria
escaecer, ca nom outro pavor.
E quand'eu vi quam fremoso dizia
quanto dizer queria e melhor
de quantas donas Deus fez nacer,
ali nom houv'eu siso nem poder
de lhi dizer que por ela moiria!
E des que a vi o primeiro dia,
nom me guardei, nem fui en sabedor,
nem me quis Deus guardar, nem mia folia,
nem est[e] meu coraçom traedor
que mi a depois conselhou a veer.
E por aquesto hei já sempr'[a] viver
em maior coita que ante vivia.
E meus amigos, por Santa Maria!,
des que a vi, muito me vai peor:
ca siquer ante algũa vez dormia,
ou havia d'algũa rem sabor,
que hoj'eu, cativo, nom poss'haver!
E tod'aquesto m'ela fez perder
e dobrou-xi m'a coita que havia!
Modelo
Peire Guilhem de LusernaNo'm fai chantar amors ni drudaria,
ni.m fai chantar flors ni folhas ni bruz
que fan l'auzel, ni per çò no seria
plus chantaire, tan ni quan, ni plus muz;
qu' atressi chan, quant l'ivers es venguz,
cum fas l'estat ni la pasca floria
quan chans mi plai, ni razós lo m'aduz.
Molt m'abelis qui m'a bela paria,
quant venc en loc o no sui conoguz,
ne qui m'enquer, endreit de cortésia,
de qual part sui repairaz ni moguz;
car demandan es hom reconoguz
e responden, per qu'es razós qu'hom sia
de bels respós als granz e als menuz.
Et es bels senz quant hom sap gen respondre
a totas gens, segon que chascus es;
car lo savis n'aura talan que.us n'ondre,
si de respondre vos troba ben aprés;
e s'al nesci, qu'es pecs e malaprés,
non respondez, greu er qu'el no.us dèsondre
de paraulas ò de faiz, se locs n'es.
Aitant vos volh de mon plazer despondre,
qu'a mi plaz mais uns sofraitós cortés
que del sèu pauc sap servir e sèmondre
lai on s'eschai, segon que.l poders es,
qu'us rics malvaz, a cui sofraing mercés,
tant qu'hom non pot del sèu raire ni tondre;
qu'anc de tal ric no.m pagei jorn ni mes.
Ni.m pac d'Amor ni de son seignoratge,
car en la fin fai totz sos servidors
clamar de si, tant es de mal usatge;
per qu'èu non volh sos mals ni sas dolors;
e lais me Dèus mon melhz trobar aillors,
e.m don tal jòi que.m torn en alegratge,
que.l jòis d'amor torna en plainz et en plors.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
Si tot no.m platz ni m'abelis amors,
jòis e solatz mi platz en mon coratge,
e plàzon mi tug cilh cui platz honors.