Nota geral
A hipótese esta célebe cantiga de Paio Soares de Taveirós ser um contrafactum da cansó de Bernart de Ventadorn foi recentemente sugerida por Montero Santalha1. O trabalho de adaptação musical que desenvolvemos confirma a viabilidade dessa hipótese, sendo de notar não só a facilidade com que a melodia se junta ao texto, como a singular adequação expressiva do terceiro verso ao duplo gesto musical descendente que lhe corresponde.Para o texto de Ventadorn, a edição base seguida foi a de Appel2.
Referências bibliográficas
1
González Jiménez, Manuel
(1999),
Alfonso X,
Burgos, Editorial La Olmeda, 2ª Ed.
2
Alvar, Carlos
(1988),
“La cruzada de Jaén y la poesia gallego-portuguesa”, Actas del I Congreso de Asociación Hispánica de Literatura Medieval: Santiago de Compostela, 1985, Ed.Vicenç Beltrán,
Barcelona: PUP
Contrafactum
No mundo nom me sei parelh'
mentre me for como me vai,
ca já moiro por vós e ai,
mia senhor branc'e vermelha!
queredes que vos retraia
quando vos eu vi em saia?
Mao dia me levantei
que vos entom nom vi fea!
E [ai!], mia senhor, des aquelh'
dia, me foi a mi mui lai.
E vós, filha de dom Paai
Moniz, e bem vos semelha
d'haver eu por vós garvaia?
Pois eu, mia senhor, d'alfaia
nunca de vós houve nem hei
valia d'ũa correa.
Modelo
Bernart de VentadornAra no vei luzir solelh,
tan me son escurzit li rai;
e ges per aisso no·m esmai,
qu'una clardatz me solelha
d'amor, qu'ins el cor me raia;
e, quan autra gens s'esmaia,
èu melhur enans que sordei,
per que mos chans no sordeia.
Prat me semblon vert e vermelh
aissi com el doutz tems de mai;
si·m te fin'amors conhd'e gai:
nèus m'es flors blanc'e vermelha
et iverns calenda maia,
que·l genser e la plus gaia
m'a promés que s'amor m'autrei;
s'anquer no la·m desantreia?
Paor mi fan malvatz cosselh,
per que·l sègles mor e dechai;
qu'aras s'ajoston li savai
e.l'us ab l'autre cosselha
cossi fin'amors dechaia.
Ah! mauvaza gens savaia,
qui vos ni vostre cosselh crei,
Domnidèu perd' e descreia.
D'aquestz mi rancur e·m corelh
qu'ira me fan, dol et esglai
e pesa lor del jòi qu'eu ai.
E pois chascus s'en corelha
de l'autrui jòi ni s'esglaia,
ja eu melhor drei no·n aia.
qu'ab sol deport venz' e guerrei
cel qui plus fort me guerreia.
Noi e jorn pes, cossir e velh,
planh e sospir; e pois m'apai.
on melhs m'estai, et èu peiz trai.
Mas us bos respeiz m'esvelha,
don mos cossirèrs s'apaia.
Fols! per que dic que mal traia?
Car aitan rich'amor envei,
pro n'ai de sola l'enveia!
Ja ma domna no·s meravelh
si·lh quer que·m do s'amor ni·m bai.
Contra la foudat qu'èu retrai,
fara i genta meravelha
s'ilh ja m'acola ni·m baia.
Dèus! s'er ja qu'om me retraia
(«ah! cal vos vi e cal vos vei!»)
per benanança que·m veia?
Fin'Amor, ab vos m'aparelh;
pero no·s cove ni s'eschai,
mas car per vostra mercé·us plai
(Deus cuit que m'o aparelha!),
qu'aitan fin'amors m'eschaia.
Ai, domna, per mercé·us plaia
qu'aiatz de vostr'amic mercei,
pus aitan gen vos merceia!
Bernartz clama sidons mercei,
vas cui tan gen se merceia.
E si eu en brèu no la vei,
non crei que lonjas la veia.