General Note
Este pranto de escárnio de Pero da Ponte apresenta uma estrutura métrica e rimática muito semelhante ao do sirventês de Peire Cardenal, o que torna plausível que Pero da Ponte tenha utilizado igualmente a sua melodia, como sugeriu Gema Vallín1. Infelizmente, essa melodia não chegou até nós.Para o texto de Peire Cardenal, a edição base seguida foi a de Lavaud2.
Bibliographic references
1
Miranda, José Carlos
(),
“Martin Soares e o Cantar do Cavaleiro. A recepção do cantar de amigo da fase inicial”, Guarecer online,
Access the web page
2
Díaz de Bustamante, José Manuel
(2005),
"Acerca de la acomodación de textos latinos en la lírica medieval hispánica: revisión del caso gallego-portugués", in Poesía medieval (historia literaria y transmisión de textos),
Burgos, Junta de Castilla y León
Access the web page
Contrafactum
Mort'é Dom Martim Marcos, ai Deus! Se é verdade
sei ca, se el é morto, morta é torpidade,
morta é bavequia e morta neiciidade,
morta é covardia e morta é maldade.
Se Dom Martinh'é morto, sem prez e sem bondade,
oimais, maos costumes, outro senhor catade;
mais non'o acharedes de Roma atá cidade;
se tal senhor queredes, alhu'lo demandade.
Pero um cavaleiro sei eu, par caridade,
que vos ajudari'a tolher del soidade;
mais [queredes] que vos diga ende bem verdade?
Nom é rei nem conde, mais é-x'outra podestade,
que nom direi, que direi, que nom direi...
Model
Peire CardenalUn estribot farai, que er mot maïstratz,
de motz novels e d'al e de divinitatz.
Qu'ièu ai en Dièu crezença que fon de maire natz,
d'una santa pieucela, per que.l mons es salvatz,
e es paire e filhs e santa trinitatz,
e es en tres personas e una unitatz.
E crei que.l cels e.l tros ne fos per el traucatz
e.n trabuquèt los angels quan los trobèt damnatz.
E crei que Sans Joans lo tenc entre sos bratz
e.l bategèt en l'aiga, e.l flum, quan fo propchatz.
E conoc be la senha abanchas que fo natz,
e.l ventre de sa maire que.s volvc al dèstre latz.
E crei Roma e Sant Peire a cui fon comandatz
jutge de penedença, de sen e de foldatz.
Mas çò non crezon clergue que fan las falsetatz,
que son larc d'aver penre et escàs de bontatz,
e son bel per la cara et òrre de pecatz,
e devèdon als autres d'acò que fan lurs atz,
e en loc de matinas an us ordes trobatz
que jàzon ab putanas trò.l solelhs es levatz,
enans cànton baladas e prosels trasgitatz:
abans conquerràn Dièu Caifas ò Pilatz.
Monge sòlon estar dins los mostièrs serratz
on azoràvan Dièu denan las majestatz,
e quan son en las vilas on an lurs poestatz,
si avètz bela femna ò es homs molheratz,
els seràn cobertor, si.eus peza ò si.eus platz;
e quan els son dessus e.l cons es sagelatz
ab las bolas redondas que péndon al matratz,
con las letras son clausas e lo traucs es serratz,
d'aqui èisson l'iretge e li essabataz
que juron e renègon e jògon a tres datz:
aisò fan monge negre en loc de caritatz.
Mon estribòt fenisc, que es tot compassatz,
qu'ai trag de gramatica e de divinitatz;
e si mal o ai dich, que.m sia perdonatz,
que ièu o dic per Dièu, que.n sia pus amatz,
e per mal estribatz
clergues.