General Note
Esta cantiga de Osoiro Anes, além de utilizar um esquema métrico e rimático semelhante ao da cantiga de Peire Vidal Nulhs hom non pot d'amor gandir, conserva ainda três das suas palavras em posição de rima (amor, guarir e senhor), como assinalaram Canettieri e Pulsoni1. Trata-se, pois, seguramente de um contrafactum, o que a adaptação musical que apresentamos permite ilustrar.Para o texto de Vidal, a edição base seguida foi a de Anglade2, com sugestões de Avalle3.
Bibliographic references
1
Beltran, Vicenç
(2009),
“Lopo Liáns, em cas da Ifante”, in Medievalismo en Extremadura - Estudios sobre Literatura y Cultura Hispánicas de la Edad Media,
Cáceres, Universidad de Extremadura
Access the web page
2
Arbor Aldea, Mariña
(2001),
O cancioneiro de don Afonso Sanchez. Edición e estudio,
Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela
3
Arbor Aldea, Mariña
(2010),
"Lais de Bretanha galego-portugueses e tradición manuscrita: as relacións entre B e L", in XXV Congrès Internationale de Linguistique et Philologie Romanes, Insbruck, 2007,
Berlin-N.York, De Gruyter
Contrafactum
Sazom é já de me partir
de mia senhor, ca já temp'hei
que a servi; ca perdud'hei
o seu amor e quero-m'ir;
mais pero direi-lh'ant'assi;
"Senhor, e que vos mereci?
Ca nom foi eu depois peor,
des quando guaanhei voss'amor?"
E [ha]veredes a sentir
camanha míngua vos farei;
e ve[e]redes, eu o sei,
como poss'eu sem vós guarir!
E diredes depois por mi:
"Mesela! Por que o perdi?
E que farei quando s'el for
alhur servir outra senhor?
Estranha mêngua mi fará,
tal que per rem nom poss'osmar
como sem el possa estar!
De mim rancurado s'irá;
e terram-mi-o por pouco sem
que a tal homem nom fiz bem!
A dona que mi o receber
conmigo se pode perder.
Cada que me lh'eu assanhar,
a meu osm', ou lhi mal disser,
se mi o logo acolh[er] hoer
mia vezĩa, ou mi o sussacar,
mao vezĩo per será!
Mais nom xi vo-l'assentirá,
ca nom quer'eu filhar o seu,
nem lh'ar querrei leixar o meu".
Model
Peire VidalNulhs hom non pot d'amor gandir,
pòs qu'el sèu senhoriu s'es mes:
o tot li plaç'o tot li pes,
sòs talens l'avén a seguir.
E sapchatz qu'hom enamoratz
non pot segr'autras voluntatz
mas lai on vol Amors lai cor
e no.i garda sen ni folor.
Adoncs saup eu pauc d'escrimir,
qu'anc no.m gardei trò qu'èu fui pres
co.l fols auzels, quant àu lo bres,
que.s vai coitosamen aucir.
Et èu coitós mis m'en tal latz,
don era.m tenh per enganatz;
qu'en poder sui de tal senhor,
que no.m vol far ben ni honor.
A re no degr'hom melhs fugir
com mal senhoriu, qui pogués.
Mas fugir no li posc èu ges,
qu'outra la mar m'anèt ferir
Amors daus lo senestre latz
tal colp per qu'èu sui sai tornatz;
don morrai d'ir'e de dolor,
si gaugz entièrs no m'en socor.
Et ab gaug me pogrà guerir
d'ira ma dòmna, s'ilh volgués;
e per ma fe, s'a leis plagués,
no.lh degrà ma mortz abelir,
que totz sui sèus hom domenjatz.
E non o dic ges, çò sapchatz,
per çò que.m faça mortz paor,
mas car ilh pert son amador.
Ben degrà ma dòmna chauzir
com sui tornatz en sas mercés;
car per razon val bona fes,
lai on falh poders de servir.
Qu'en las ricas cortz pietatz
desencolpa.ls plus encolpatz:
per qu'umilitatz ab ricor
don'a totz autres jòis sabor.
D'autre mal me saub'eu garir,
mas d'aquest me trenchèt lo fres,
quan ma bela dòmna.m promés
çò don m'ac en cor a mentir.
E servirs mal gazardonatz,
aicel que.l pren, es grans pecatz,
que per mal gazardonador
son paubre maint bo servidor.
Dòmna, màs no m'en posc sofrir,
Dèus e chauzimens mi valgués,
que.m vengués de vos qualsques bes,
que non ai poder qu'als dezir.
Si.m destrenh vostra grans beutatz,
qu'envazitz m'a.ls olhs e passatz,
si qu'el test n'ai la resplandor,
que.m tol lo sen e la vigor.
Sénher coms de Peitièus, be.m platz,
car es en l'aussor grat montatz,
que gen vos vei cobrar l'onor
que perdéron vostr'ancessor.
Sitot s'es mals Mòs Chastiatz,
dolors m'en pren e pietatz,
car es velhs e pren deshonor
e.m tol Na Vierna e s'amor.